GEOGRAFIA

Vegetació

Vegetació La vall de Camprodon està formada per els municipis de Vilallonga de Ter, Setcases, Molló, Llanars i Camprodon i reuneix una superficie forestal de 25.190 hectàreas, segons dades de l’Agrupació de Defensa Forestal ADF de la Vall de Camprodon amb domicili a Llanars. La vegetació d’aquesta zona de Llanars està diferenciada per l’altitud geogràfica i trobem diferents estrats arboris. El pi negre (pinus mugo,ssp.uncinata), avets (abies alba) i poc pi silvestre amb el seu acompanyament de neret(rhododendro ferrugineum) i arandanos (nabiu, vaccinium myrtilus) o ginebró (juniperus communis), predominen a la zona, les parts més ombrivoles son humides i molt boscoses i abunden els bedolls (bèç,bedoll,betula alba).
A les zones desforestades trobem moltes falgueres (falgueres, pteris aquilinium), ginestell (ginestell, sarothammus scoparius), bruga (bruga,brugerola,calluna vulgaris) i genista (bàlec, genista, sarothamnus purgans), tot plegat a nivells superiors.

Torrents i fonts

La xarxa hidrogràfica, a més del riu Ter i la riera de Feitús, afluent d’aquell, la integren altres cursos fluvials. A la riba dreta del Ter hi desemboquen les aigües dels torrents de can Pericó i del Roig, mentre que per l’esquerra tenim el torrent de la Bellabriga. La riera de Feitús es nodreix de l’aigua dels torrents dels Forcs, de les Queroses, del Griu, de les Solanes, i del Rodà.
En el barri de Feitús i en zones pròximes hi ha la majoria de fonts del municipi. Les principals són: la d’en Rafel, la del Tir, la del Rocàs, la de la Gallina, la del Campadell, la del Griu, la dels Tres Raigs, la del Camp del Coix, la de les Pedrisses, la dels Forns, la de les Vaquerisses, la del Forat, la del Roure, la del Gat, la de la Perdiu, la font Freda, la font Negra, que destaca per l’alçada on es troba situada; la font de Plans Ses Homes, que es tracta de dos aiguaneixos situats molt a prop, l’un de l’altre, però una porta ferro i l’altra no; i la font del Viver, que té la particularitat que l’aigua no és freda a l’hivern. Les fonts de la Llosa, d’en Bassaganyes, i Fontanals proporcionen aigua al poble.
Un comentari a part mereix la font de la Bellabriga o de la Magnèsia, molt visitada pels turistes als anys vint i trenta, a causa de les propietats medicinals que se li atribuïen. Llegir més

L’aigua, rica en bicarbonats de magnesi, potassa, sosa i calç, era recomanable per al tractament de malalties del ventre. Aquesta font quedà molt malmesa amb l’aiguat de 1940.
A Espinalba el nombre de fonts és d’una quinzena: la del Vern, la del Mullàs, la dels Ocells, la del Bac de l’Aiet, la del Bes, la del Roc, la d’en Feliu, la de la Farga, la de la Ginestera, la del Pericó, la del Jordiàs, la de la Coma o de la Badia, la del Roc, la dels Escalaborns, la Fonteta, anomenada a principi de segle Fontalles, i la Bonafont.
Les fonts dels dos veïnats tenen un tret comú, no estan condicionades. No succeeix el mateix amb les que són al nucli urbà: la del carrer de la Font i la font de l’Arc, situada al carrer Conflent, que va ser construïda el 1941 i reformada el 1997.

ZONES VERDES

Parc infantil, Zona Llanars aventura, Camp del Toro i Passeig Mossèn Lluís.