GEOGRAFIA

Vegetació

Vegetació La vall de Camprodon està formada per els municipis de Vilallonga de Ter, Setcases, Molló, Llanars i Camprodon i reuneix una superficie forestal de 25.190 hectàreas, segons dades de l’Agrupació de Defensa Forestal ADF de la Vall de Camprodon amb domicili a Llanars. La vegetació d’aquesta zona de Llanars està diferenciada per l’altitud geogràfica i trobem diferents estrats arboris. El pi negre (pinus mugo,ssp.uncinata), avets (abies alba) i poc pi silvestre amb el seu acompanyament de neret(rhododendro ferrugineum) i arandanos (nabiu, vaccinium myrtilus) o ginebró (juniperus communis), predominen a la zona, les parts més ombrivoles son humides i molt boscoses i abunden els bedolls (bèç,bedoll,betula alba).
A les zones desforestades trobem moltes falgueres (falgueres, pteris aquilinium), ginestell (ginestell, sarothammus scoparius), bruga (bruga,brugerola,calluna vulgaris) i genista (bàlec, genista, sarothamnus purgans), tot plegat a nivells superiors.

Torrents i fonts

La xarxa hidrogràfica, a més del riu Ter i la riera de Feitús, afluent d’aquell, la integren altres cursos fluvials. A la riba dreta del Ter hi desemboquen les aigües dels torrents de can Pericó i del Roig, mentre que per l’esquerra tenim el torrent de la Bellabriga. La riera de Feitús es nodreix de l’aigua dels torrents dels Forcs, de les Queroses, del Griu, de les Solanes, i del Rodà.
En el barri de Feitús i en zones pròximes hi ha la majoria de fonts del municipi. Les principals són: la d’en Rafel, la del Tir, la del Rocàs, la de la Gallina, la del Campadell, la del Griu, la dels Tres Raigs, la del Camp del Coix, la de les Pedrisses, la dels Forns, la de les Vaquerisses, la del Forat, la del Roure, la del Gat, la de la Perdiu, la font Freda, la font Negra, que destaca per l’alçada on es troba situada; la font de Plans Ses Homes, que es tracta de dos aiguaneixos situats molt a prop, l’un de l’altre, però una porta ferro i l’altra no; i la font del Viver, que té la particularitat que l’aigua no és freda a l’hivern. Les fonts de la Llosa, d’en Bassaganyes, i Fontanals proporcionen aigua al poble.
Un comentari a part mereix la font de la Bellabriga o de la Magnèsia, molt visitada pels turistes als anys vint i trenta, a causa de les propietats medicinals que se li atribuïen. Llegir més

L’aigua, rica en bicarbonats de magnesi, potassa, sosa i calç, era recomanable per al tractament de malalties del ventre. Aquesta font quedà molt malmesa amb l’aiguat de 1940.
A Espinalba el nombre de fonts és d’una quinzena: la del Vern, la del Mullàs, la dels Ocells, la del Bac de l’Aiet, la del Bes, la del Roc, la d’en Feliu, la de la Farga, la de la Ginestera, la del Pericó, la del Jordiàs, la de la Coma o de la Badia, la del Roc, la dels Escalaborns, la Fonteta, anomenada a principi de segle Fontalles, i la Bonafont.
Les fonts dels dos veïnats tenen un tret comú, no estan condicionades. No succeeix el mateix amb les que són al nucli urbà: la del carrer de la Font i la font de l’Arc, situada al carrer Conflent, que va ser construïda el 1941 i reformada el 1997.

ZONES VERDES

Parc infantil, Zona llanars aventura, Camp del Toro i Passeig Mossèn Lluís.

RUTES A PEU

Llanars – Vilallonga de Ter – La Roca – Llanars

rutes-llanars-1-la-roca

ruta-llanars-vilallonga-la-roca-mapa

Durada aproximada: 2h 30m

Sortim de la plaça de l’Om per agafar a mà esquerra el carrer del Conflent, que puja amunt, i tombem cap a la dreta, per passar per davant del restaurant l’Escon. A 50 metres d’aquest, girem a l’esquerra. Continuem endavant fins a una cruïlla, sense tombar, sinó seguint recte fins a una corba molt pronunciada que ens du a mà dreta.
Passarem per sota els dipòsits d’aigua del poble, i ja no hem de deixar aquesta pista fins que trobem una corba molt accentuada, amb un petit indicador a l’esquerra, que diu que es torni a tancar el pas. Ens trobem dins una roureda i seguim un caminet que ens porta a la casa de ca n’Huguet Vell, terme municipal de Vilallonga de Ter, que quedarà a mà esquerra. A la dreta ens queda una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser.

Hem de seguir la pista de terra, fins a una bifurcació; un cop allí, hem d’agafar la de l’esquerra, en direcció a Vallvigil i al Vinardell. A uns 300 metres aproximadament, la carretera fa una corba que hem d’agafar, però nosaltres continuarem recte endavant. Passarem per un terreny que es diu les Costes, i anirem a passar per ca n’Huguet; continuarem per anar a buscar la carretera de Camprodon a Setcases. Haurem de creuar el riu Ter pel pont d’Abella i agafar el trencall a mà esquerra. Passarem per les fonts Negra i Blanca, i seguint el camí, que fa pujada, arribarem fins a la Roca. Passat el nucli de la Roca, per un túnel i baixant, trobarem restes de la muralla i arribarem a la riera d’Abella, límit amb el terme municipal de Llanars. Un cop travessada la riera, trobarem un oratori de construcció recent, dedicat a la Mare de Déu del Raïm, i seguint la pista passarem per la central hidroelèctrica Bassols.  Després haurem d’agafar el trencall a mà esquerra, creuar el pont sobre el riu Ter i arribarem al nucli de Llanars.

Volta a Feitús

rutes-llanars-2-volta-feitus

ruta-volta-feitus

Durada aproximada: 3h 30m

Sortida de la plaça de l’Om pel carrer del Conflent, davant l’Escon.  50 metres més amunt, a mà esquerra, seguim la pista, passem per una corba, pujada i amunt, sense deixar la pista. Arribarem a una pujada molt forta que, a mà dreta i per sota, hi ha la cova de la Rendilla, i per sobre es veu la creu de la Santa Misión. Seguim sempre la pista de terra i arribarem a les Roquetes, on hi ha una valla metàl·lica que haurem de creuar i continuar per la pista durant uns quatre quilòmetres, aproximadament. Al final de la pista hi trobarem la tanca metàl·lica que separa els municipis de Llanars i Vilallonga de Ter. Som al pla de Sant Joan, on hi ha un indicador del Meridià Verd. Continuarem seguint la línia divisòria, que deixarem a l’esquerra; haurem d’anar amunt fins al puig de les Agudes, on hi ha un punt geodèsic.

Després haurem de seguir la carena en direcció nord-est durant uns 15 minuts fins al pla de les Vigues, on hi ha un indicador del Meridià Verd; allí haurem de girar a la dreta per anar a buscar la carena de Meianès, que ens portarà directament al veïnat de Feitús de Dalt. Dins el nucli ja hi ha carretera pavimentada amb formigó. Trobarem l’oratori de Sant Pere i haurem de seguir la carretera que  passa pel mas del Griu; nosaltres continuem baixant per trobar la unió de les rieres del Griu i del Rodà. A mà esquerra, la resclosa de la central hidroelèctrica de Feitús. Som al veïnat de Feitús de Baix, també anomenat el Riberal. Seguim la pista; la riera ens queda a mà esquerra fins a l’altura del pont de la Moixa, en què la riera ja ens queda a la dreta. Passem pel camp de tir, la font del camp de tir, el cementiri i el carrer de la Font d’en Rafael.

Llanars – Camprodon

rutes-llanars-3-camprodon

Durada aproximada: 2h 53 minuts

Aquest és un itinerari diferent pel que s’entén el recorregut de Llanars a Camprodon. És un itinerari que puja a la muntanya de la Costinyola fins l’Oratori de Freixenet i baixa a Camprodon per tornar a Llanars.

Permet veure bé les valls del Ter al voltant de Llanars i de Camprodon, la vall de Feitús i la Serra de Fembra Morta que baixa del Puig Sistra i, més enllà, del Costabona.

Llanars – Camprodon – Llanars

rutes-llanars-4-camprodon

ruta-llanars-camprodon-llanars

En color groc hi ha marcada la ruta Llanars-Camprodon.
En color verd i vermell hi ha marcada la ruta Llanars-Camprodon-Llanars.

Durada aproximada: 1h 30 minuts

Sortim de davant del restaurant El Grèvol, pel carrer de les Saletes, que seguirem fins al capdamunt. Aquí agafarem el camí de la Rossa. Passarem pel mas Solà d’Avall. Caminarem per la pista emporlanada fins a una cruïlla que ens duria al mas Vellabriga de Baix, que deixarem a l’esquerra.

Continuarem per la mateixa pista fins a trobar la carretera de Camprodon a Llanars. Baixarem per la carretera fins a la rotonda del monument a Isaac Albéniz; girarem a mà dreta per prendre el camí de la font de la Forcarà. En arribar a la font, agafarem el costat dret del riu Ter, que no deixarem en cap moment. Passarem per la plana de can Moner, i després travessarem el torrent del Roig.

A poca distància trobarem la palanca del Collell, per on creuarem el riu Ter. Poc després trobarem la carretera de Camprodon a Llanars, que ens durà fins al punt de partida de la ruta.

RUTES NATURA

Les Planes d’Espinalba

Us podeu descarregar aquí el PDF de la ruta en català.

Entorn ideal per la presència d’una variada fauna i flora que és fàcil d’observar, bones vistes sobre els vessants més orientals de serra Cavallera. Grans pastures on és possible veure rapinyaires, com ara voltors o xoriguers, i ungulats, com l’isard. Paisatge mosaic que combina camps de conreu, pastures i diversitat de petits boscos.

RUTA BTT

ruta-btt-creu-llanars

Us podeu descarregar aquí el PDF de la ruta.

Durada aproximada: 58 minuts (sense parades)
El recorregut comença a la sortida del poble, direcció Vilallonga de Ter. En el punt més alt del recorregut és on podrem veure unes magnífiques vistes del poble de Llanars i les seves muntanyes.

RUTES PER LA XARXA DE SENDERS ITINERANNIA

Podeu consultar més rutes a www.itinerannia.net

De Camprodon a la Torre Cavallera per l’obaga d’Espinalba. Ruta 8 Ripollès

ruta-camprodon-torre-cavallera

Aquesta ruta està disponible a l’APP Itinerannia i us la podeu baixar per fer el seguiment de la ruta.
Amb la geolocalització del dispositiu mòbil (telèfon o tauleta) oberta, visualitzareu tota la informació més propera en funció del lloc on esteu ubicats.
En el moment de realitzar la consulta sortiran els itineraris, establiments i punts d’interès més propers al lloc on esteu ubicats.

Us podeu descarregar aquí el PDF de la ruta.

Durada aproximada: 3h
Distància en km: 8,5 km

L’itinerari s’inicia al Pont Nou de Camprodon, on a prop trobem la senyal R69. Seguim pel carrer d’Espinalba, en direcció a Llanars, i passada la rotonda continuar en direcció a la Font de Forcarà. Un cop a la font caldrà seguir sempre el camí, a trams corriol, paral·lel al riu Ter. A estones el camí s’aparta del riu per enfilar-se i continuar pels marges dels prats propers. Creuem fins a tres torrents, el darrer, desprès del pont i els prats del Collell, ens obliga a fer una desgrimpada i grimpada forta al estar molt engorgat. Desprès de passar pel costat d’una plantació de pollancres i creuar uns grans prats arribem a la senyal R92 (Pont del Molí) a tocar Llanars.

Seguim la pista encimentada en pujada i direcció Camprodon pel Puixeu fins la segona pista que es desvia a mà esquerra. Seguim aquesta pista també encimentada. Davant nostre tenim la muntanya de Sant Antoni de Camprodon. Desprès de que la pista creui dos torrents arribem a la casa de Can Pagès on podem veure alguns exemplars de salzes força grans. Continuem ara per una pista de terra en forta pujada i enmig del bosc. Aquesta pista ens condueix fins al Collet d’en Gener, una zona planera de prats que ens permet gaudir de vistes sobre la mateixa vila de Camprodon i la vall del Ritort i la muntanya del Comanegre. En aquest punt cal estar atents i no confondre’ns amb les marques blanque si grogues que davallen ràpidament a la nostra esquerra en direcció nord. Nosaltres hem de continuar per un corriol que ens situa a la cara est de la muntanya i que en suau pujada ens porta fins a una zona més neta de vegetació i que ens permet gaudir de vistes cap a la vall del Ter en direcció a Sant Pau de Segúries. Llegir més

El camí planeja plàcidament i ens regala vistes cap al Puigsacalm i les muntanyes del Collsacabra, així com dels suaus prats del Puixeu i del turó on s’alça la Torre de Cavallera, el nostre objectiu. Entrem a les anomenades Escomes del Puixeu, una zona antigament molt conreada com ho demostren les moltes feixes que hi ha a la vessant de la muntanya. Arribem a la senyal R68 (El Puixeu).

En aquest punt la ruta continua fins a la Torre de Cavellera, tot passant per la casa del Puixeu. Per arribar-hi cal seguir la pista un centenar de metres més enllà de la casa i desprès creuar uns prats fins situar-se sota el turó de la torre. L’accés és fàcil, tot i que cal que cadascú es faci el seu camí. Aquesta torre quadrada és d’origen medieval del segle XIII, però l’indret està documentat com a fortificat ja al segle X. Als peus de la mateixa torre trobem un búnker o niu de metralladora dels anys 40 del segle XX que es construí com a defensa en cas d’una possible invasió durant la Segona Guerra Mundial.

Per continuar la ruta cal desfer el camí fins a la senyal R68 (El Puixeu) i baixar en direcció a Camprodon per l’antic camí que comunicava aquesta població amb Surroca i Ogassa. El camí molt còmode i ombrívol davalla ràpidament en uns curts revolts a l’indret anomenat les Marrades. Més endavant passem per una font enmig del bosc i poc més enllà creuem un rec per un pont. En aquest punt podem observar que el camí estava empedrat. El camí esdevé un corriol ja a tocar a Camprodon en una zona més solellada i acaba desembocant a la carretera que puja a l’aparcament de Mas Ventós.
Cal pujar fins l’aparcament i d’allà baixar per unes escales que ens portaran fins al Pont Nou punt d’inici i final de l’itinerari.

A la font de les Dous per les planes d’Espinalba i d’Abella. Ruta 11 Ripollès

ruta-font-de-les-dous-espinalba-abella

Aquesta ruta està disponible a l’APP Itinerannia i us la podeu baixar per fer el seguiment de la ruta.
Amb la geolocalització del dispositiu mòbil (telèfon o tauleta) oberta, visualitzareu tota la informació més propera en funció del lloc on esteu ubicats.
En el moment de realitzar la consulta sortiran els itineraris, establiments i punts d’interès més propers al lloc on esteu ubicats.

Us podeu descarregar aquí el PDF de la ruta.

Durada aproximada: 3h 25 minuts
Distància en km: 12,250 km

L’itinerari s’inicia a Llanars, on aconsellem visitar l’església de Sant Esteve del segle XII. Sortim del poble baixant pel carrer de Cerdanya i creuant el Pont del Molí, on trobem la senyal R92. Ens dirigim direcció a Espinalba tot pujant fort per un antic camí que ens porta fins a un conjunt de cases al costat del Mas la Canal. En aquest punt cal seguir la carretera que s’enfila, tot passant per diferents masos que formen el veïnat d’Espinalba fins al Torrent de la Font del Vern. En aquest punt cal deixar la pista per on pujàvem i agafar-ne una altra de terra que es dirigeix cap a l’oratori de Sant Isidre. A mesura que anem guanyant alçada la vista s’eixampla i comencem a tenir una vista panoràmica de la Vall de Camprodon, el massís del Canigó i les muntanyes de l’Alta Garrotxa. Passem pel petit oratori de Sant Isidre i entrem a les Planes on trobem pastures delimitades per murs de paret seca i antigues cabanyes de pedra que servien per guardar eines i aixoplugar-se en cas de mal temps. Seguim la pista principal paral·lels al Torrent de la Font del Vern,que queda sota nostra a la dreta. Uns dos-cents metres després de deixar a la nostra esquerra una cabanya, la pista s’enfila fins dalt d’un pla. Cal estar atents i abans de la baixada abandonar aquesta pista per agafar-ne una altra a la nostra esquerra, que enmig dels prats ens condueix fins a una nova pista. Agafem aquesta nova pista en pujada i ens enfilem fins al Pla Rodó, una gran esplanada herbosa plena de cards, on trobarem una beurador. Des d’aquest abeurador cal dirigir-se per un corriol enmig dels prats fins a un segon abeurador i d’aquest, ja en baixada, fins a la Font de les Dous, on trobarem una pista de terra ben marcada.
Llegir més

La Font de les Dous és un conjunt de surgències que neixen al vessant sud de Serra Cavallera. Continuem per la pista i arribem a la senyal R98 (les Dous), on agafarem una altra pista, aquesta més ampla, en direcció a Abella. La baixada fins al nucli d’Abella és ràpida i agradable ja que es passa per boscos ombrívols i frescos. Un cop creuada la riera d’Abella caldrà pujar fins al mateix poble deixant varis masos que formen petits veïnats. Des de la senyal R97 ( Abella – Veïnat de Baix), caldrà seguir en direcció La Roca fins a la senyal R94 (Serrat de la Creu). En aquest punt cal estar atents ja que cal baixar sempre seguint la carena de la serra cap a la dreta i no seguir les senyals grogues que es desvien cap l’esquerra i que ens portarien a Vilallonga de Ter. Arribem a la carretera on trobem la senyal R93 (la Roca).

Ens dirigim i creuem el nucli antic de la Roca situat, com diu el seu nom sobre una gran roca sobre el Ter i en el lloc on hi havia hagut un castell. Sortim de la Roca per un antic portal de la muralla que tancava el poble i baixem per un corriol fins a una pista. Seguim aquesta pista en direcció a Llanars tot passant per la capella de la Mare de Déu del Raïm, i, poc més endavant,per la central hidroelèctrica. Arribem a Llanars pel Pont del Molí,on retrobem el camí d’anada.