TURISME CULTURAL

Esglèsia parroquial de Sant Esteve

En sortir de Camprodon en direcció a Llanars es distingeix, al bell mig del poble, la silueta de l’element arquitectònic més important del municipi, l’església parroquial de Sant Esteve.
El temple, que presideix una espaiosa plaça situada a tocar la carretera, és d’estil romànic i fou consagrat per Guillem de Peratallada, bisbe de Girona, el 10 de novembre de 1168.
Es tracta d’una construcció d’una sola nau, coberta amb una volta de canó, i amb un absis semicircular a l’est. A cada ala del creuer hi ha una capella afegida a l’estructura original; pel vessant sud hi ha la sagristia, d’època posterior. La capella de mà dreta acull el valuós frontal d’altar.
L’església presenta una notable dissimetria entre els murs interiors laterals. El mur de cara nord és totalment llis, mentre que el del sud presenta dues pilastres. Aquesta mateixa asimetria és a les façanes; les de migjorn i l’absis estan ornamentades amb dos frisos sota ràfec, un amb dent de serra, i l’altre de mènsules llises; el mur del nord és totalment llis, llevat d’una senzilla motllura.

L’asimetria també es manifesta en l’estructura constructiva dels murs; es combinen els carreus perfectament tallats i polits, amb altres de mida petita, ben escairats, però sense polir.
De la façana principal cal destacar un portal amb llinda i timpà llis, i el campanar. Sobre la porta hi ha quatre mènsules i uns senyals que indiquen l’existència, en èpoques pretèrites, d’un cos avançat. Més amunt és visible una simple motllura horitzontal llisa i una finestra de doble esqueixada. Per sobre s’aixeca el campanar, que originàriament era d’espadanya i únicament tenia dues obertures; posteriorment fou convertit en una torre quadrada, coronada per una teulada piramidal.
La porta està formada per dos arcs de mig punt en degradació, i adovellats; a l’interior d’aquests hi ha dues arquivoltes sostingudes per dues parelles de columnes. L’arquivolta exterior té incrustats uns poms rodons, mentre que la interior té forma de corda helicoïdal. Les bases de les columnes estan molt malmeses; els fusts són cilíndrics, llisos i mancats d’ornamentació, i els capitells presenten decoracions.

En els dos capitells exteriors, tot i estar molt erosionats, encara s’aprecien elements decoratius vegetals i animals. Pel que fa als interiors, el de mà esquerra, mirant la façana, presenta unes àguiles dempeus amb el pit descobert, les ales esteses i les urpes agafades a un collarí. El disseny, l’esquema d’aquests animals i la tècnica amb què van ser obrats responen a una labor rudimentària. El capitell de la dreta presenta dos nivells de fulles. La portalada s’adscriu a les obres influïdes pels corrents rossellonesos.
La porta de fusta, realitzada l’any 1694, si fem cas de la data gravada en els porticons, és una obra molt ben executada; destaca el treball de forja amb què fou reforçada i decorada.

Horaris d’estiu:
Diumenges a les 10:30h
De dilluns a divendres a les 10:00h
Dissabtes: a les 20:00h

Horaris d’hivern:
Diumenges a les 10:30h
De dilluns a divendres a les 10:00h.
Dissabtes: a les 19:00h.

Fes una visita virtual clicant aquí

El frontal de Sant Esteve

frontal-sant-esteve-llanars-2

A l’interior de l’església parroquial hom pot contemplar un frontal d’altar; és l’única peça artística d’època romànica de la comarca del Ripollès que es conserva al seu lloc originari.
Aquesta obra d’art data de la segona meitat del segle XII, moment en què tenia vigència el moviment artístic del neobizantinisme, que propugnava el retorn a la rigidesa de les figures humanes en contrast amb una certa humanització dels personatges. El frontal és una obra arcaïtzant en què s’observa l’intent d’aconseguir la mobilitat i la tridimensionalitat dels cossos. Alhora, té connexions quant a l’estil, amb les pintures de la zona del Rosselló i la Cerdanya, més que no pas amb les obres atribuïdes al taller del Monestir de Santa Maria de Ripoll.
El frontal presenta com a particularitat un fons estucat. També es conserva en bastant bon estat la superfície pintada; els colors que es distingeixen, encara que una mica enfosquits, són el blanc, el negre, dos tonalitats de vermell, un blau verdós i el groc. Les diferències cromàtiques ajuden, junt amb el traç de les línies, a crear una sensació de volums en els plecs dels vestits. La roba és molt treballada i decorada.

El frontal té unes mides de 105×165 cm. A la part central hi ha una màndorla, que a l’interior conté la imatge del Pantocràtor, nom que reben les representacions de Crist com a senyor de l’univers, típiques de l’art bizantí i romànic. Crist en majestat està assegut en una trona; amb tres dits alçats de la mà dreta fa l’acció de beneir, mentre que amb la mà esquerra sosté un llibre obert en què es pot llegir “EGO SUM LUX MUNDI” (“Jo sóc la llum del món”). La màndorla està envoltada pel tetramorf o representació dels quatre evangelistes; l’àliga i l’àngel a sobre, i el brau i el lleó a la part inferior. A banda i banda hi ha dos compartiments amb escenes de la vida de sant Esteve.
Al costat superior esquerre, el sant, habillat amb la túnica de diaca, com és habitual en la seva representació iconogràfica, és al mig de la composició. Sant Esteve és ordenat diaca per quatre apòstols. Al marge superior hi ha la llegenda que explica el fet: “ELEGERUNT STEPHANUM LEVITAM PLENU[M] FIDE ET SPIRITUS SANCTI” (“Elegiren Esteve ple de fe i de l’esperit sant com a levita”).

A l’escena inferior, quatre saigs lapiden el sant. L’acte és observat per Saül, el futur sant Pau, que guarda els vestits dels saigs mentre llancen pedres. Alhora, el cos del sant s’eleva cap al cel; d’entre els núvols sobresurt la mà acollidora de Déu. La inscripció del marge vertical diu: “LAPIDAVERUNT ST[EP]H[ANU]M ET IPSE INVOCABAT DICENS NE STATUAS” (“Van lapidar Esteve i ell cridava: No els ho tinguis en compte”).
Els dos compartiments de la dreta fan referència a la troballa llegendària del cos de sant Esteve. L’escena superior mostra Gamaliel, que enterrà el cos després de la lapidació, al cap de quatre-cents anys, quan s’apareix davant el prevere Llucià per revelar-li el lloc on era el sant. Llucià, ajagut al llit, manifesta davant la presència de Gamaliel, qui toca Llucià amb una vara, que l’aparició és real. El fet és descrit al marge horitzontal superior amb les següents paraules: “LUCIANUS P[RES]B[ITE]ROS S[AN]C[T]US GAMALIEL” (“Llucià prevere, sant Gamaliel”).
Posteriorment, el prevere Llucià, el bisbe Joan i dos diaques localitzen el taüt amb el cos de sant Esteve. Aquest episodi de la vida del sant està representat al compartiment inferior; l’oportuna explicació, en el marge vertical, diu així: “INVENTIO S[ANCT]I STEPHANI PROMAR[TI]RIS” (“La troballa de sant Esteve protomàrtir”).

La Rectoria

L’edifici de la Rectoria, construït  a la primera meitat del segle XIX, es coneixia aleshores com a “Casa Reliqué”. Pel llibre de comptes del culte i obra de l’Església parroquial, se sap que la Rectoria es va llogar a un particular l’any 1882, però segurament també es feia amb anterioritat. El mateix llibre ens permet saber que els anys 1889-1890 es van fer obres a la teulada. Així, el juliol de 1890 es van comprar 500 maons a Damià Costa per 16,50 pessetes. Un cop fetes les millores, l’edifici deixà de llogar-se l’any 1893. A partir d’aquell moment serví únicament com a Rectoria. El 1902 es van fer obres d’arranjament a la Rectoria i a l’Església, les quals van tenir un cost de 27 pessetes.

Veïnat de Feitús

veinat-festus-llanars

Aquest veïnat limita al nord amb la carena de Meianers, a l’est amb la riera del Griu, a l’oest amb la riera del Rodà i al sud amb la confluència d’ambdues. S’hi accedeix per una carretera que surt del final del carrer de la Font d’en Rafel.
Els primers testimonis escrits del nom Feitús es troben en un document de l’any 1249 i en un pergamí de 1563. Les cases que actualment integren aquest barri són: can Valent, la Masó, cal Ros, la cabanya de Ca la Miquela, el Griu, cal Mundo, ca la Miquela, can Fresqüelo, Casassola, can Víctor, ca l’Anna, can Perot, can Barnoia, Escardenya, el Salvador, ca la Bessona, el Rodà, el Massuc, can Tomàs, can Torrents i el Fort. Les cases de pagès són de petites dimensions; consten de planta baixa, on hi ha les quadres, i de primer pis, destinat a habitatge.

La majoria dels masos són de segona residència; el Rodà és l’única casa habitada permanentment. Si bé l’any 1996 el nombre de residents era de prop d’una trentena, l’any 1860 n’hi havia més que no pas al poble: 304, per 280 de Llanars.
El veïnat, en el qual encara persisteix entre els residents la divisió, no administrativa, entre Feitús de Dalt i Feitús de Baix, presenta la majoria dels habitatges agrupats. Alhora, la riera de Feitús, des de l’aiguabarreig de les rieres del Griu i del Rodà fins a desembocar les aigües al riu Ter, és l’eix al voltant del qual s’han conformat els petits barris del Llanarés, el Riberal de Feitús, i el Molinàs o Feitús de Baix.

L’economia del veïnat venia determinada pel fet que les cases tenien poques terres en propietat, cosa que comportà l’explotació o aprofitament de les forests comunals. El tipus de terra i un terreny poc pla dificultaven el conreu de blat, però possibilitaven conrear sègol, trèvol i patates. Quant a la ramaderia, predominava la cria de vaques i ovelles. La disminució d’aquesta activitat va fer que a partir dels anys seixanta del segle XX es produís l’expansió de la pineda.
Abans d’arribar a Feitús, a peu de carretera, hom troba l’oratori de Sant Pere, situat al paratge anomenat el Puig; l’any 1949 es va procedir a la seva reconstrucció. El dia de l’onomàstica del sant té lloc la festa de benedicció del terme de Feitús; després de dir el rosari es beneeix el terme i es reparteix entre els assistents un pa rodó, que rep el nom d’ofrena.

Veïnat d’Espinalba

veinat-espinalva-llanars

El barri, també anomenat Espinauga, limita al nord amb el riu Ter, al sud amb la Serra Cavallera, a l’est amb el riu Ter i el municipi de Camprodon, i a l’oest amb la Roca, veïnat adscrit a Vilallonga de Ter. S’hi accedeix per la carretera que surt del carrer de Cerdanya, o bé des del camí que passa pel mas de les Cortades en direcció al barri camprodoní de la font de la Forcarà.
Les masies que integren el veïnat són: La Sorriba, la Canal, la Ginestera, el Pujol, la Badia, can Begudà, can Galló, can Marxant, la Grau, can Cua, can Casadalt, can Barmateres, can Coimet, can Mianjo, Rifred, can Pagès, can Genís, el Collell, can Pericó, el Serrat, el Roig i les Cortades. Miquel Galobardes, en la seva obra Els Remences II (1970), publica uns documents dels anys 1250 i 1255 en què apareix esmentat el topònim Espinalba.

Les cases no constitueixen cap nucli agrupat i estan disperses. A diferència del que succeeix a Feitús, els immobles són de dimensions considerables i estan ben condicionats; hi ha un edifici destinat a habitatge, format de planta baixa i primer pis, i a una certa distància les quadres i corrals per a la cria de bestiar. La subsistència ve donada, principalment, per la cria de vacum i el conreu de blat, patates i alfals, productes poc presents a Feitús per la diferent qualitat de la terra.
L’existència d’un accés fàcil i directe amb el poble de Llanars ha comportat que els residents a Espinalba es caracteritzin per tenir un caràcter obert, fruit de mantenir un contacte fluid amb els llanarencs, i més perquè Espinalba no disposa de cap tipus d’equipament. Els masos estan ocupats majoritàriament per famílies naturals del municipi, mentre que els habitatges de segona residència són una minoria.

Destacar l’existència d’un pilar fet amb pedres, conegut com l’Ascensió, i l’oratori de Sant Isidre; en aquest s’havia celebrat la festa de benedicció del terme, idèntica a la que actualment se celebra a Feitús. També cal fer esment dels búnquers que el Batallón de Trabajadores núm. 42 va construir a la baga d’Espinalba entre els anys 1941 i 1942.

ACTIVITATS CULTURALS, FESTES I TRADICIONS

Festa Major de Llanars

La Festa Major de Llanars es celebra coincidint amb el quart cap de setmana de setembre de cada any i es fan activitats de tot tipus i per a totes les edats, de divendres a dimarts.

Us podeu descarregar aquí el PDF de la Festa Major de Llanars 2016.

Festa Petita – Sant Esteve

Cada any, el dia de Sant Esteve, 26 de desembre, es celebra la festa petita, amb concert i ball a la Sala de Festes de Llanars.

Festival de Música Antiga dels Pirineus

L’Ajuntament de Llanars col·labora amb el Festival de Música Antiga dels Pirineus, el festival de música antiga de major magnitud de tot Europa, amb actuacions que transcorreran arreu del Pirineu de Catalunya, Andorra i Catalunya Nord. A més dels concerts, es fan activitats complementàries com un curs de divulgació i un altre de perfeccionament per a músics, a més de tallers i concerts de caràcter social.

Festival de Música de la Vall de Camprodon

El Festival de Música de la Vall de Camprodon s’ha convertit en un festival de referència al Pirineu, passant artistes de gran renom pels escenaris de Camprodon, Sant Pau de Segúries, Llanars, Vilallonga de Ter, Beget i Molló.
El Festival va néixer fruit de la voluntat dels diversos pobles de la Vall de Camprodon d’unir esforços per poder fer arribar la millor cultura a tots els escenaris de la Vall de Camprodon, acostant al públic de la Vall de Camprodon, el Ripollès i les comarques veïnes uns espectacles íntims, de petit i mitjà format, pensats per a públics i sensibilitats diversos. Concerts que tenen com a denominador comú una elevada qualitat artística i que són tots ells expressió de les cultures catalanes i pirinenques.
Més informació a www.festivalvallcamprodon.cat

Fira de pagès

L’any 2004 es va iniciar la celebració de la Festa de Pagès de Llanars. A partir de l’any 2012 es va convertir en la Fira de Pagès i en l’actualitat es segueix celebrant. La data pot variar però sempre es fa pels voltants de Sant Isidre.
La última Fira de Pagès va tenir lloc el dia 14 de maig de 2016. Es va iniciar amb una Missa, seguida de la benedicció de tractors i cercavila fins al Camp del Toro, on, durant tot el dia hi hagué una fira d’artesania, d’alimentació i exposició de tractors antics i moderns. Entre les activitats es va fer una gimcana de tractors i demostracions de munyir, esquilar ovelles, estellar, picar la dalla, embotir, fustejar, collars musicats, fer cistells, fer paret seca, acordionistes i es van sortejar uns quants quilos de xai i una panera amb productes autòctons. La festa culminà amb un dinar de germanor.

Concurs Morfològic del Cavall Pirinenc Català

El Concurs Comarcal de Cavall Pirinenc Català és un concurs morfològic on participen les explotacions membres de l’associació de Criadors d’Eugues de Muntanya del Ripollès. Dels premiats en el concurs comarcal surten els exemplars que aniran al Concurs Nacional de Cavall Pirinenc Català.
Durant tota la jornada el jurat, format per tres jutges designats per la Federació de Cavall Pirinenc Català (FECAPI), seleccionen els guanyadors de cada categoria, en funció dels paràmetres morfològics de la raça.
Categories:
– Sobrany
– Sobranya
– Terçó
– Terçona
– Parella
– Semental
El Concurs Comarcal de Cavall Pirinenc Català l’organitza l’Associació de Criadors d’Eugues de Muntanya del Ripollès i l’Ajuntament de Llanars, amb la col·laboració de la Diputació de Girona, el Consell Comarcal del Ripollès i la Mancomunitat Intermunicipal de la Vall de Camprodon.

Us podeu descarregar aquí el PDF del cartell del Concurs Morfològic Cavall Pirinenc 2016.

Trobada de Motos i cotxes Clàssics

Actes: Concentració al Camp del Toro de Llanars on es fa esmorzar. A les 11h es realitza la benedicció dels vehicles a la plaça i seguidament un recorregut pel municipi de Camprodon, Colònia Estabanell direcció Ogassa on es fa Pica-Pica. A la tornada es fa dinar a Llanars.

Carnestoltes

El dimarts de Carnestoltes, a la Sala de Ball de Llanars, es fa el Ball i el concurs de disfresses.

 

Revetlla de Sant Joan

Voluntaris de Llanars porten la Flama de Canigó fins la població. Al vespre encesa de la foguera de Sant Joan al Camp del Toro on hi ha vi coca i fuet per tothom.

Sant Jordi

El 23 d’abril la Comissió de Festes, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Llanars i l’AMPA Escola Les Moreres, organitzen diferents activitats durant tot el dia; venda de roses i llibres, concert de Música, tallers de manualitats, Conta-contes per la mainada, i “L’hora Literària” on es llegeixen diferents poemes i escrits.

Festa a l’oratori de Sant Pere

El diumenge més proper al dia de l’onomàstica del sant té lloc la festa de benedicció del terme de Feitús; després de dir el rosari es beneeix el terme i es reparteix entre els assistents un pa rodó, que rep el nom d’ofrena.
Aquesta Festa és organitzada per els veïns de Feitús de dalt.

Actes de Nadal, Cavalcada Reis d’Orient i Patge Reial

La Comissió de festes i l’Ajuntament de Llanars durant el mes de desembre i principis de gener organitzen activitats per a la celebració del Nadal; Quines, concerts, el Festival -espectacle de Talents de la Vall en benefici de la Marató de TV3 i altres activitats.

CONCERTS

Concert de Música Clàssica a l’Església de Sant Esteve

Cada any l’Ajuntament i la Comissió de Festes de Llanars organitza, a finals d’octubre, un concert de Música Clàssica a l’Església de Sant Esteve amb la col·laboració de la Junta Parroquial i amb el suport del Departament de Cultura dels Serveis Territorials a Girona.

Concert de Nadal de la Coral de Camprodon

És costum que cada any per voltants de Nadal la Coral Camprodon ens ofereixin un concert a l’Església de Sant Esteve.

Trobada d’acordions diatònics

En el mes d’agost es fa una trobada de música tradicionals amb acordions diatònics. Si el temps ho permet es fa a la Plaça de l’Om i si no a la Sala de Ball.