El municipi de Llanars

Amb una extensió de 24,9 km2, situat a mig camí de Camprodon i Vilallonga de Ter, a 983 metres sobre el nivell del mar, trobem el petit poble de Llanars, dominant un paisatge obert i assolellat entre prats i camps que són els més plans i uniformes de l’Alta Vall de Ter. Pertany a la comarca del Ripollès – Girona.

llanars-el-municipi

L’església parroquial de Sant Esteve ocupa el centre del nucli urbà. Els habitatges més antics, establerts al costat nord de l’església, s’alcen en uns carrers estrets i de poca llargada, que no segueixen cap distribució simètrica.

El cens de població de 1859 ens permet saber quins són els carrers més antics de Llanars, i quantes cases hi havia a cadascun. Al carrer de la Font n’hi havia tretze; al de les Escoles n’hi havia quatre; al de Conflent sumaven onze; al carrer Major, vuit; al de la Cerdanya n’hi havia catorze, i a la plaça de l’Om hi havia sis cases. Els habitatges solen estar formats per planta baixa, primer pis i disposen d’una petita porció de terra de conreu d’hortalisses i verdures per al consum domèstic.

El nucli urbà no experimentà cap canvi significatiu fins als anys vint – trenta del segle XX; el 1924 es va eixamplar el carrer de la Font a fi de facilitar el trànsit rodat entre el mur del cementiri i les cases. Entre el 1936 i el 1945, a fi de recollir l’aigua de pluja que caigués a la carretera de Camprodon a Setcases, s’instal·là el clavegueram al carrer de la Cerdanya. Durant la dècada dels anys trenta també s’urbanitzà la plaça de l’Om.

Els anys quaranta, fruit de l’edificació d’habitatges en zones pròximes a la carretera, s’obriren a la circulació els carrers del Ter, del Molí i de l’Hort. Posteriorment, el nucli s’expandí vers la carretera de Feitús, cosa que donà lloc al carrer de la font d’en Rafel.

El creixement experimentat els últims anys se situa a l’entorn de quatre zones. Una, que s’urbanitzà a principi dels anys vuitanta, que cal situar al nord i oest del nucli antic, aprofità la bona orientació de la falda de la muntanya. En aquesta àrea es configuraren els carrers de l’Ajuntament, del Quintà, de Catalunya, del Morer, del Roser i de la Rendilla.

A la plana situada entre Llanars i Camprodon hi ha una altra zona de creixement, desenvolupada a través del Pla especial Les Saletes. Hi destaca un hotel i una àrea de parcel·les unifamiliars, delimitades pels passejos dels Castanyers, del Migdia, de la Font del Roure, del Palancó, i per l’avinguda de les Saletes.

Una tercera àrea de creixement és el paratge anomenat la Rossa, situat a mà dreta de la carretera, venint de Camprodon, en què s’han edificat xalets a la zona més accessible de la muntanya. Darrerament, l’expansió urbana es concentra per sobre la carretera, direcció a Setcases, en les àrees del Quintà, del Morer i de can Caïm.

En definitiva, podem dir que el poble de Llanars és actualment, sense cap mena de dubte, un dels municipis de la comarca del Ripollès amb un índex més elevat de creixement urbanístic.